Anys 80 la fi del tot s'hi val. Els equipaments arriben!

Molt bones a tothom.

El post posterior varem parlar sobre els barris de gratacels que es varen crear als anys 60 i principi dels 70. La gran quantitat de terreny que disposava la ciutat per construïr i unes lleis permisives amb els promotors per part de l'Ajuntament van donar com a resultat uns barris de nova construcció amb sobreexplotació d'edificis de gran altura en zones amb manques d'urbanització i d'equipaments. Aquesta manca es debia en part per culpa dels barris d'autoconstrucció que es varen anar fent durant els anys 50 amb l'arribada de l'onada migratoria provinent de diverses zones de l'estat espanyol a una ciutat que estava encara tremolant pel pas de la guerra civil...

Cal afegir que l'any 1975 va morir el sr Franco, i amb aquesta mort tot va canviar. La "Democràcia" arribava a Badalona i amb ella per fi, les coses ben fetes.

El Pla comarcal del 53 es va quedar obsolet i es va realitzar el Pla General Metropolità conjuntament amb la Reforma de la Ley del Suelo l'any 76. Aquests canvis es tradueixen en més control sobre l'edificabilitat del sòl (acaben les super-requalificacions del sòl) per part de l'administració i es comença a reservar terrenys per zones verdes i vials, tot i que no es modifica l'estructura de la ciutat. Perquè ens entenguem, aquest Pla només millorava la ciutat que hi havia sense fer-hi una reforma d'ella. Si que va comportar una neteja de cara en zones com Sistrells i Sant Crist, que es trobaven en un estat degradat i les van dotar com a zones de rehabilitació per posteriors tractaments de conservació. L'Ajuntament es posa dur i de fet mana enderrocar i paral·litzar obres d'edificis il·legals.

Una de les coses que es van fer va ser la previsió de l'autopista B-20 (la de dalt) i un canvi de sòl urbà a unes poques zones de Morera i Guixeres, i sobretot de tota la zona que era Batllòria-Montigalà.

El canvi de normatives i la restricció d'aquestes noves va suposar que els promotors privats vulguessin demanar, abans de l'entrada en vigor d'aquest nou Pla, llicències d'obres per poder tenir dret a la construcció segons la normativa anterior i fer i desfer al seu gust. Una situació molt similar es va viure 30 anys després amb l'aprobació del CTE.

De fet existeix un altre paral·lelisme entre aquests anys i la època actual, i és que l'any 73 va haver-hi una gran crisi (la del petroli) que va decaure en una crisi mundial econòmica. Aquesta crisi va provocar conjuntament amb el canvi de legislació i la gran oferta anterior d'habitatges, i amb l'arribada de la democràcia la paral·lització de construcció privada d'edificis. Això em resulta familiar, però que molt i molt familiar... 

L'Ajuntament ja no es centra ara a la construcció d'habitatges de promoció pública (l'stock d'edificis és més que suficient...) i comença a resoldre dèficits d'urbanització i d'equipaments amb els diners obtinguts per la construcció del Port Esportiu que finalment es va prosperar davant la oposició dels badalonins. Tornaran a insistir amb el port (què pessats!), però de nou la pressió del poble el tira enrera. Visc-a Badalona!



Manifestació demanant solucions als problemes de manca d'escoles [arxiu de Llefià]





Pancarta amb demanda d'equipaments i zones verdes [arxiu Llefià]



Entre d'altres els equipaments més necessaris i més demanats per les associacions veïnals eren l'hospital i sobretot les escoles. En un principi van resoldre el problema de les escoles amb construccions de barracons per poder donar servei mentre es construïen les escoles. Finalment es varen construir escoles i parvuls (per acabar tenint 15 i 7 respectivament) i es varen deixar els barracons.



Escoles de barracons [arxiu de Llefià]



Inauguració d'escola pública [arxiu Llefià]



A banda de les escoles altres equipaments pendran forma en aquests temps, com ara els mercats (la ciutat només tenia els mercats del centre) on el Mercat de la Salut va ser el primer i del que jo i la meva familia tenim un especial record al tractar-se del seu lloc de treball durant més de 20 anys. Ells i molts més van viure el trasllat del mercat que es feia al carrer que es muntava i desmuntava cada dia fins l'edifici que actualment hi ha.



Imatge actual del Mercat de la Salut [Ajuntament de Badalona]



Imatge actual del Mercat de Lloreda



Altres equipaments necessaris eren hospitals (Trias i Pujol més conegut com a "Can Ruti" es va construïr en aquests temps), zones verdes (amb la construcció del parc del Gran Sol, la rehabilitació de Can Solei i la compra dels terrenys del turó d'en Caritg que pertenyien a l'exercit), places com ara la de les palmeres a Llefià o poliesportius.



Construcció Parc del Gran Sol (Llefià) [arxiu de Llefià]



Poliesportiu de Llefià [Arxiu de Llefià]



L'ajuntament comença amb els laterals de l'autopista A-19 (que creuava la ciutat de mala manera) i comença amb una millora de la xarxa vial dins Badalona per poder moure's per la ciutat sense haver de passar pel centre per poder agafar la unica via que comunicava gran part de la ciutat, la NII. Sobretot es varen centrar en urbanitzar els vials que hi havien, com ara la pavimentació de les rieres de Martí i Pujol i de Sant Joan, o les reformes al Passeig de la Rambla.

A finals del 86 s'aprova el Pla Especial de Montigalà, una zona que farà de permuta per recuperar sol urbanitzable perdut amb la ubicació d'equipaments necessaris. Tot i això no arrencarà fins a final del 89, quan Barcelona és designada ciutat olímpica, i Badalona subseu. Però això ja és una altra història.

Badalona va agafant cos, comença a tenir color i deixem la ciutat de blanc-i-negre enrera.

Espero que us hagi agradat. Al proper post parlarem sobre què va ser de la ciutat des dels JJOO del 92 fins a l'actualitat.

Per quelcom, ja sabeu on trobar-me: oaguilera@apabcn.cat

Un consell per aquells que els hi agradi aquest blog i la història de l'arquitectura a Badalona: no us perdeu les properes publicacions del TOT. Això és tot. A reveure!

Necessito una llicència!

Hola!
Començarem aquest blog amb un tema que per a molts de nosaltres és important, i que alguna vegada ens veurem necessitats de saber. No és altre que els tràmits per obtenir una llicència d'obres.


Per començar cal dir que cada Ajuntament (que és l'Ent que ens otorga aquest document) té diversos tràmits, documents a aportar i modalitats de llicència, i com no, temps de concessió...


Primer de tot, què he de fer?
Sovint demanem abans a constructores que ens valorin unes obres, sense indicació directa d'un tècnic. Després venen les preses perquè tenim un pressupost acceptat per la comunitat, però quan anem a l'ajuntament, s'ha de presentar projecte tècnic, assumeix i diversos documents que els ha de fer un tècnic competent. I així comença el caos...
El més important, i el que s'hauria de fer, és demanar a un tècnic que faci un projecte o una valoració de la finca. Segons aquest projecte s'hauria de demanar pressupostos a una o varies constructores. Quan s'hagi decidit qui farà les obres, llavors s'haurà d'anar a l'ajuntament.


Modalitats de llicència:
Una llicència pot ser d'obres majors quan es realitza una obra nova, una ampliació de superfície, es canvia l'ús majoritari de l'edifici o una rehabilitació integral d'aquest. Però donada la situació, no hi ha gaires obres majors actualment...
La llicència d'obres menors és la més comuna en els ajuntaments, doncs és la necessaria per poder fer obres de restauració de façanes, cobertes, patis interiors, reformes interiors d'habitatges, etc. Aquesta modalitat serà en la que ens centrarem.
Segons els ajuntaments hi ha variacions de llicències d'obres menors.
En alguns d'ells existeixen els Assabentats. Aquesta tipologia és quan es realitzen obres interiors sense modificació d'envans ni estructura. La majoria dels ajuntaments la concedeixen al moment i sense cap tipus d'impost o taxa.
També hi ha ajuntaments que tenen el Comunicat, que és una comunicació prèvia de les obres que es volen demanar. En aquest cas serà necessari per obres de restauració de façanes, cobertes, patis i interior d'habitatges que modifiquen envans però no estructura, i en cas de tractar-se d'edificis no catalogats per Patrimoni Arquitectònic, ni estar en una zona catalogada. En aquests tipus de llicència, es pot començar a l'endemà del dia que es demana, i es sol pagar una taxa i un impost de construcció, que en cada ajuntament variarà, sent un d'ells fix (entorn als 200 o 250 euros) i l'altre segons el pressupost d'execució de l'obra (d'un 2 a un 4% del pressupost).
Per últim ens trobem amb la llicència d'obres menors. En aquest cas serà necessari aquest tràmit quan les obres que s'hagin de realitzar siguin en una finca o entorn catalogat, o es modifiqui l'estructura de l'edifici, o s'instal·li un ascensor. Aquí ve el problema, i és que els ajuntaments diuen que en 30 dies el tenen llest, i és cert que hi ha d'ajuntaments que si el tenen, però la majoria s'allarguen fins a cotes no sospitades. La taxa fixa acostuma a ser més cara, tot i que la que varia segons el pressupost segueix sent la mateixa.
També es pot demanar llicència d'obres per l'enderroc d'un edifici o d'un volum, però ja ho explicaré un altre dia.


Què s'ha d'aportar?
Cada ajuntament demana una cosa diferent, però la majoria demana els següents documents:
Instància firmada de la sol·licitud d'obres, on el sol·licitant acostuma a ser o bé un particular o bé la comunitat de propietaris, representada per el propi president. En aquesta sol·licitud s'inclou una descripció de les obres, la ubicació de l'obra (la seva direcció) i la localització (on es faran les obres dins la finca), a banda del pressupost, i de l'adreça de notificacions. En moltes de les sol·licituds s'ha d'aportar el nom del tècnic encarregat de l'obra (com per exemple: Oriol Aguilera Martin), i de vegades també el nom del constructor.
En el moment de la presentació hi ha ajuntaments que demanen una còpia de les taxes pagades amb el comprobant, o bé les generen una vegada s'ha presentat la sol·licitud. Tot depen de si l'ajuntament confia en tu, o té ganes de cobrar els calers abans...
Projecte tècnic o documentació tècnica. Segons la ciutat només caldrà una documentació tècnica on s'explica breument l'obra i on queda inclòs el pressupost, i sobretot, amb fotografies de l'element a intervenir. D'altres requereixen un projecte tècnic, on s'explica l'obra a realitzar en una memòria, un pressupost amb amidaments, una proposta d'intervenció, un plec de condicions tècniques i finalment planols.
Les obres han d'estar dirigides per un tècnic competent i per això també demanen un Assumeix tècnic de les obres.
Tota obra de construcció ha de complir les condicions de seguretat i salut, segons un Estudi de Seguretat i Salut. Hi ha casos que el demanen, i n'hi ha que no. En aquest cas queda per suposat, doncs és obligació en qualsevol obra (RD 1627/97), així com la coordinació de seguretat i salut, també a carrec d'un tècnic compentent, i que sovint acostuma a ser el mateix director de l'obra que firma l'assumeix.
Si l'obra necessita una instal·lació de bastida tubular o qualsevol altre mitjà auxiliar, de vegades demanen també una documentació tècnica de la bastida i un assumeix tècnic d'aquesta. La documentació tècnica pot estar inclosa dins la pròpia de la obra o el projecte tècnic, i l'assumeix pot quedar inclos dins l'assumeix general.
En alguns casos ens trobem que també demanen una manifestació de residus, en el que es paga una taxa i s'ha de dir on aniran els residus generats a l'obra, qui serà l'encarregat de portar-lo i qui el que ho gestionarà.
Si les obres modifiquen l'estructura de l'edifici, demanen sempre una documentació justificativa del compliment amb l'article 128 de les ordenances metropolitanes d'edificació, on s'explica què es farà, com es farà, qui son els propietaris dels habitatges, es justifica que se'ls ha avisat que es faran obres i que tenen dues setmanes per veure el projecte i presentar qualsevol suggerència o alegació.


Quan es podrà començar?
Segons la tipologia de la llicència es podrà començar al moment, al dia següent o al mes o tres mesos després, però sempre que ens hagin acceptat la llicència, i no només amb l'admissió de la sol·licitud, sino amb l'otorgació. En cas contrari com un amic Guardia Urbà ens vegi fent obres sense permís..., s'ens ha acabat el bon rotllo i haurem de pagar el més probable una multa que els hi ajudi als de l'ajuntament a fer butxaca per les vacances.
Per això és millor confiar en el tècnic i esperar a que tot estigui en regla per poder començar.


Al loro! que se'ns acaba el permís!
Haurem d'anar amb compte que no s'ens acabi el permís d'obres o es caduqui. Els comunicats duren aproximadament uns 6 mesos, i amb la llicència d'obres sol ser un any per començar les obres i mig any per dur-les a terme. Sempre es pot, això si, demanar una pròrroga que ens dongui per uns altres 6 mesos. Ah, però hem de passar per caixa, i pagar altres taxes, que solen ser de la meitat de la taxa fixa, uns 125 euros aproximadament.


Tot això variarà si volem demanar Subvencions. Però això és un altre tema del que parlarem aviat, perquè té molt de suc.


Bona setmana a tothom i que vagi molt bé! No us ublideu d'entrar a facebook pàgina Oriol Aguilera Arquitectura tècnica Badalona o enviar-me un correu amb qualsevol dubte, o finalment contactant amb mi per telèfon al 651982787