La
ciutat a l’època ibèrica
Badalona al
segle IV a C no era tal i com és ara, i ni tan sols el seu nucli es va trobar
situat on actualment es troba el centre històric de la ciutat fins l’arribada
dels romans. Dalt el turó d’en Boscà, entre les valls de Canyet i de Pomar, és
on ens hem d’adreçar per trobar les restes de l’origen de la població
badalonina.
Els avantpassats
badalonins pertanyien a la tribu laietana (com els de Puig Castellar a Santa
Coloma) i des del turó podien controlar la plana del Barcelonès fins el poblat
de Montjuïch. La costa era una zona d’aiguamolls i a la desembocadura del Besòs
les naus podien fondejar i comerciar, i a la plana es perllongaven camps
agrícoles.
Primerament
cap a principis del s. IV a C es va produir un assentament, i cap a la meitat
de segle va començar a fer-se la muralla de pedra i l’entramat urbanístic. A la
primera meitat del s III a C es va construir una torre rectangular de defensa i
les escales d’accés entre carrers. A la segona meitat del s II AC comença
l’abandonament del poblat, amb l’enderroc de la muralla sense la posterior
reconstrucció i l’abandonament paulatinament dels habitatges. Va coexistir amb
la Baetulo romana des de la seva fundació (de fet els ibers varen treballar en
la construcció de la ciutat) i finalment va caure en desús cap al segle I a C.
Tot civilment i sense baralles.
A partir dels
anys 30 del segle XX es comencen les excavacions arqueològiques fins als anys
60. Cap als anys 80 varen tornar amb accions preservatives. Actualment està
declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Es poden fer visites guiades des del museu de Badalona (www.museudebadalona.cat)
Es poden fer visites guiades des del museu de Badalona (www.museudebadalona.cat)
Les
construccions a l’època ibèrica
Els poblats
ibèrics com el de Badalona tenien una estructura que s’adaptava a la pendent
del turó, cosa que definia la tipologia de construcció dels edificis. La
majoria d’edificis situats al poblat ibèric (Baitolo) eren habitatges fets amb materials del voltant.
Segons els
experts les cases eren d’una sola planta. Les parets estaven fetes amb sòcol de
pedra (sense treballar gaire) que la dotava d’aïllament a la humitat i
resistència a compressió per sostenir parets de més de 2m de tovot (fang pastat
amb palla) material que aïllava tèrmicament. També s’aprofitava com a estructura
la roca del turó on es feien rebaixats. El sostre a una vessant fet amb una
solera de canyes o branques cobertes amb fang i palla, sobre bigues de fusta
que es recolzen sobre les parets. Els terres acostumaven a ser de terra batuda
o la pròpia roca excavada.
La
durabilitat de les edificacions podien durar molt (encara resta dempeus un mur
original de la torre fet amb pedra) tot i que necessitaven de manteniment,
sobretot les cobertes i les parets de tova després d’èpoques de pluges.
Les dimensions
dels habitatges solien ser entre uns 25-30 m², sempre depenent la seva amplada
de la longitud de les bigues de fusta (3,5-4,5m). Acostumaven a tenir una
habitació, tot i que podien tenir una o dues més (sempre magatzems). En aquesta
peça diàfana es trobava la llar de foc i la sitja per moldre el gra, i al fons
es deixaven les àmfores i gerres. Hem de saber que no hi feien vida dins, sinó
al camp i mar, cosa que no necessita d’un gran espai ni múltiples estances per
cada ús.
En
definitiva, els avant-passats badalonins no tenien les necessitats ni les
tècniques actuals. El seu habitatge era simple, amb materials pobres i de
petites dimensions, tot el necessari per poder dormir, cuinar i emmagatzemar el
menjar.
Una mica de coneixement històric que no ens va malament i un descobriment de les formes de construcció d'èpoques passades que poden sorprendre per les seves tècniques i funcionalitat, m'agrada.
ResponEliminaUna salutació cordial.