El títol del post sembla un joc de Lego amb possibilitats de construir-se casa pròpia fàcilment... Res més fora de la realitat, doncs cap als anys 50-60 es varen crear barriades senceres amb edificis autoconstruits a Badalona.
I perquè d'aquesta situació constructiva?
I perquè d'aquesta situació constructiva?
A partir dels anys 50 té succés la segona gran ona migratòria a la ciutat, després de la soferta a la època Industrial. En un principi varen anar a parar a la perifèria de Barcelona (Montjuïch, Clot, Trinitat, Vallvidrera, etc) i posteriorment als pobles del voltant: Sant Boi, Santa Coloma (Fondo i Singuerlin), Montgat i Badalona. Ja abans de la Guerra Civil els barris perifèrics de Bufalà i La Salut existien (al segle XVIII), i es varen multiplicar en els terrenys del seu voltant com son el Llefià, Fondo, Sistrells, Sant Crist. Es van realitzar operacions de compra-venda de terrenys sense infraestructura, sent el cas més important La Balsa, a Lloreda.
 |
| Barriada de La Salut. [imatge de Badalona Recuerdos] |
.jpg) |
| Barriada de Sistrells al peu del Turó del Caritg [imatge de Badalona Recuerdos] |
La Balsa
La Balsa, per posar un exemple, és el barri on va arribar la meva família provinent d'Andalusía, i va ser el destí de molts emigrants d'altres regions d'Espanya (sobretot del sud), i també el lloc on alguns catalans van trobar una solució a la seva feble economia. Em sona molt aquesta situació...
Els terrenys no estaven aptes per la urbanització, i fins i tot els compradors havien de fer-se càrrec dels serveis d'aigua i llum durant els primers temps. Cap promotor no invertiria en aquestes condicions, i per això varen ser els propis compradors els que es varen construir al seu mode el seu propi habitatge.
Per això veiem molts edificis d'una sola planta o bé de planta baixa i un pis en aquesta zona, o en els altres barris de les mateixes característiques, quan la industria de la construcció anava tant avançada que es podien construir moltes més plantes pis, retrocedint constructivament respecte les cases cós, el període del modernisme i el desenvolupament cap als anys 30.
Com podeu imaginar, aquestes barraques o edificis d'autoconstrucció avui en dia no passarien el certificat de cèdula d'habitabilitat. És un fet casual, o no, però les cèdules d'habitabilitat les va crear el govern franquista l'any 1940 justament acabada la Guerra Civil com a mesures higièniques en els habitatges quan molts d'ells es trobaven en condicions poc habitables després de tants bombardejos i en plena època de misèries.
 |
| Calderón de la Barca (la Salud) en plena construcció d'alguns edificis [imatge de Badalona Recuerdos] |
.jpg) |
| Avinguda Catalunya amb Rambla Sant Joan (la Balsa) [imatge de Badalona Recuerdos] |
 |
| Sant Hilari de Sacalm amb Av. Caritg (la Balsa) [imatge de Badalona Recuerdos] |
No va ser fins la dècada dels 60 quan es varen construir les clavegueres, les voreres i l'asfaltat d'alguns carrers.
Els propietaris es varen ajuntar per fer una Junta de veïns i varen pressionar a l'Ajuntament per què els concedís llicència d'obres quan ja estaven mig construïdes...
Tot i que va haver un període en que l'Ajuntament lluny de concedir les llicencies varen decretar l'enderroc d'alguns habitatges.
+Obligaci%C3%B3+d'Enderroc.jpg) |
| Sistrells. Data d'obligació d'enderroc [imatge de Badalona Recuerdos] |
Començava així una nova situació especulativa: els propietaris dels terrenys agrícoles venien il·legalment parcel·les no urbanitzables per què la gent es construís els seus habitatges com volgués, traient molta més rentabilitat per aquells terrenys que per les rendes dels terrenys rústics.
L'urbanisme
L'any 1953 es va aprovar el Plan Comarcal de Ordenanza Urbana de Barcelona y su zona de Influencia, el qual dona les premisses urbanístiques a Barcelona i pobles del seu voltant (Badalona entre ells) per poder connectar Barcelona amb aquestes ciutats, i poder aconseguir un teixit urbà uniforme. Aquest Pla Comarcal es podia modificar en Plans Parcials segons les zones.
A Espanya es va crear el Plan Nacional de Vivienda l'any 1955 orientat a la producció massiva d'habitatges per rendes baixes, amb la posterior creació del Ministerio de Vivienda.
Tot això va fer que l'any 1956 sortís la Ley del Suelo que modifica el dret urbanístic espanyol que fins aleshores deixava molt que desitjar.
Amb totes aquestes premisses Badalona comença un canvi que modificarà tota la ciutat abans coneguda, amb la creació de grans i nous barris d'habitatges. Entra a la època del desarrollismo i al primer boom immobiliari que va sofrir la ciutat...
Abans d'acabar voldria agrair a Badalona Recuerdos la seva col·laboració aportant fotografies per donar un suport gràfic a aquest post. Us convido a veure el seu blog i la pàgina de facebook
L'urbanisme
L'any 1953 es va aprovar el Plan Comarcal de Ordenanza Urbana de Barcelona y su zona de Influencia, el qual dona les premisses urbanístiques a Barcelona i pobles del seu voltant (Badalona entre ells) per poder connectar Barcelona amb aquestes ciutats, i poder aconseguir un teixit urbà uniforme. Aquest Pla Comarcal es podia modificar en Plans Parcials segons les zones.
A Espanya es va crear el Plan Nacional de Vivienda l'any 1955 orientat a la producció massiva d'habitatges per rendes baixes, amb la posterior creació del Ministerio de Vivienda.
Tot això va fer que l'any 1956 sortís la Ley del Suelo que modifica el dret urbanístic espanyol que fins aleshores deixava molt que desitjar.
Amb totes aquestes premisses Badalona comença un canvi que modificarà tota la ciutat abans coneguda, amb la creació de grans i nous barris d'habitatges. Entra a la època del desarrollismo i al primer boom immobiliari que va sofrir la ciutat...
Abans d'acabar voldria agrair a Badalona Recuerdos la seva col·laboració aportant fotografies per donar un suport gràfic a aquest post. Us convido a veure el seu blog i la pàgina de facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada