Badalona entra al 1900 i al modernisme

Molt bones a tots!

Després de veure com neixia Badalona fins al segle XVIII, creixia gràcies a la Industrialització, i es creava un planejament que ordenaria el seu eixample, Badalona entrava al segle XX.

La ciutat estava ocupada en gran part per les indústries, i començava a augmentar el número d'habitatges.

Cap a principis del 1900 a Badalona no existien ordenances urbanístiques com ara les coneixem, tot i que si que existia un "Bando de Buen Govierno" aprovat el 16 de març de 1914, del que ja en parlava l'arquitecte municipal el sr Josep Fradera i que el considerava insuficient degut a que no parlava d'una correcta distribució dels locals, de la seva il·luminació i ventilació, no hi havia un control a la impermeabilització dels sòls, ni dels subministres d'aigua i electricitat. Tampoc una cosa molt important com era l'altura dels edificis en relació amb els amples de carrers, a la seguretat a les construccions, etc.

Tot i això, a la primera dècada del segle XX es varen construir 491 habitatges (38 per any), quasi triplicant-se la dècada següent amb 1.453 habitatges.

El primer període va suposar l'expansió del casc cap a ponent. Els habitatges més modestos saltarien cap al barri actual del Progrés, connectats ja pel carrer dels Arbres amb el casc urbà. En canvi els més "rics" es disposarien al llarg de la riera Martí Pujol.

És l'època de màxima esplendor del modernisme a Catalunya, i Badalona no es quedava enrera. Com deia al meu primer post sobre la història de l'arquitectura a Badalona, Visc-a Badalona!, a Badalona hi ha moltíssims edificis modernistes.

L'encarregat de projectar la majoria va ser en Joan Amigó Barriga. Entre d'altres, va dissenyar i dirigir les obres de l'Indutria La Llauna, la Casa Pavillard a Martí i Pujol 23 (1906), l'Escola dels Germans Maristes a Temple 15-19 (1901-1903), la Casa Clarós a Pietat 12 (1905), Casa Planas a Marti i Pujol 188 (1917), l'església de Sant Josep el 1920, la casa Gallent a Temple 27 (1926), etc.


La LLauna

 El segon període d'expansió està vinculat al fenòmen de les urbanitzacions particulars. Es tractava de petites actuacions inconnexes i escassament urbanitzades, moltes d'elles sense aprovació municipal, i algunes amb l'aprovació posterior a la seva construcció. Això avui en dia no passa, perquè com et vegin els amics de la Guardia Urbana sense el permís d'obres... Pot caure't el pel, més que res per la multa econòmica. Però aìxò és parlar per parlar, perquè avui en dia ja no es construeix obra nova, no?



Badalona a l'any 1923


Primeres ordenances a Badalona

I en 1923 arriba el sr Primo de Rivera amb la seva dictadura de set anys, res comparat amb el que va venir després, però això és una altra història. Malgrat una època d'imposicions, la dictadura va comportar alguns aspectes tècnics positius, com ara el Reglamento de Obras, Servicios y Bienes Municipales, que introdueixen diverses normes higienistes. Durant aquesta època, l'arquitecte municipal Fradera va fer diversos projectes i obres d'equipaments i serveis i obres públiques, com ara: reformes i noves construccions d'escoles, el cementiri de Sant Pere, l'Escorxador, el Mercat Central del Peix i el Torner, Enllumenat públic, claveguram, soterrament de les rieres de Sant Joan, etc.

Una vegada superades les necessitats bàsiques, l'arquitecte demanava la creació d'un nou planejament doncs les noves construccions sobretot a Artigues, Llefià, la Salut, Sistrells i Sant Crist, no seguien el planejament anterior. El resultat va ser un document anomenat "Proyectos de ensanche y de reforma interior de la ciudad de Badalona" l'any 1930.

El Pla Fradera coincideix amb l'actual extesió de la ciutat, pel que es pot considerar una guia posterior. Es planeja fer el soterrament del ferrocarril en una part important del seu traçat i es projecta un port pesquer i comercial (a la part inferior del plànol), així que també es pot considerar visionari i el que li va donar la ideia a l'anterior Alcaldessa. Tenia planejat substituir l'anterior centre de la ciutat situat a Dalt la Vila, per raons obvies de dificultats urbanístiques. També preveia ubicacions de parcs i jardins, així com previsió d'edificis públics. Però el Pla no va servir de gaire, doncs l'Ajuntament no el va tirar endavant. Tot i així, si que es va aprofitar en alguns aspectes, com ara la necessitat de dotar a la ciutat d'una segona via Barcelona-Mataró alternativa a la NII, i que al Pla surt com a una gran "Avinguda Ronda nº1, nº2 Salón del Porvenir", aprofitada més tard per l'actual autopista A-19. Encara que el sr Fradera no volia autopistes sobre pilars, i mireu a Sant Roc com es va fer...
Va ser una gran idea aquest Pla, i pel que podem deduir de l'actual tramat de Badalona, va ser l'origen de moltes de les solucions adoptades posteriorment.

I va arribar l'any 1936...
Fins a la propera!