Hola a tots. En primer lloc he d'agraïr a la Mertxe La Torre, periodista del Tot de Badalona i Badalona Televisió l'entrevista feta i publicada al numero 1523 del Tot.
Seguint la tònica dels darrers posts parlarem de l'història de l'arquitectura a Badalona.
Tal i com es va dir als posts anteriors, Badalona entra al segle XX i al modernisme, i l'eixample de Badalona i les cases cós, la ciutat estava en plena expansió. La població creixia, i les necessitats d'habitatges eren a l'ordre del dia. Els antecedents dels habitatges fins al segle VIII, eren masies, cases paials o cases senyorials fortificades, on es desenvolupaven per fases, amb edificis afegits posteriorment amb el pas dels anys, i al centre de la ciutat, a Dalt la Vila, edificis amb geometries heterogenies, amb moltes modificacions, remuntes, i fins i tot amb habitacions sobre la finca veïna, que es compraven per ampliació de la familia, etc.
Ja cap al segle XIX, les cases cos eren els edificis més habituals, unifamiliars i amb patis posteriors per poder fer un petit hortet. Els materials més comuns als edificis d'habitatges fins aleshores eren la fusta per les bigues, la ceràmica pels encadellats entre les bigues, i la pedra per les façanes i les parets de càrrega.
Arriben els eixamples de la ciutat i els edificis passen a ser més grans, amb parcel·les més regulars, més ortogonals. Gràcies als planejaments es comença a pensar anterior a la construcció, cosa que ajuda a la planificació de la trama urbana de la ciutat.
Amb l'arribada de la industrialització al segle XIX, els materials com ara el vidre, els totxos ceràmics i el ferro fan acte de presència. Aquests materials ajuden per poder fer construccions de més alçada, donant-li lleugeresa tant als forjats com a les parets de càrrega.
Els edificis passen a ser d'estructures mixtes, amb una planta baixa per alliberar espai. Fins el moment es construïen amb parets de càrrega d'obra o pedra i jàsseres de fusta, cap a finals de segle XIX arriba el pilar de fosa, el primer element prefabricat de la construcció, que en un principi era massís i posteriorment buits. Però no és fins a principis del segle XX quan s'implanta massivament el ferro i els perfils laminats. Aquests perfils substitueixen a les bigues de fusta, molt més pesades, i a moltes parets de càrrega que amb una jàssera i un pilar que reculli totes les càrregues tenien prou.
Gràcies també a la construcció de bòbiles, amb la fabricació en massa de maons, totxos i teules, les parets passaven a ser més primes i dibuixaven formes enllaçades en l'entorn de l'edifici que creaven figures geomètriques estables, autoestabilitzant l'edifici sense necessitat de gruix. Es crea així el ram de paleta, amb l'ús massiu de la ceràmica. Aquest tipus d'obra ceràmica fabricada a màquina era molt menys porosa que l'antiga que es feia manualment, amb fins a un 30% de porositat, arribant a assolir una resistència fins al doble de capacitat que la manual. També van sorgir les voltes, fetes amb materials ceràmics.
Aquesta nova tendència de materials fa que els edificis es construeixin amb més rapidesa que anteriorment i que l'alçada pugi.
Tota aquesta tecnologia té el reflex als dos tipus d'habitatges que més es van construïr a aquesta època, les cases senyorials i els d'habitatges pels treballadors. En aquest segon cas la casa cós era la més comuna, amb diversitats respecte les antigues, però amb una distribució més o menys semblant encara que el pati començava a reduïr-se.
Els arquitectes, que antigament treballaven a les ordres de qui tenia el poder i els diners (l'Església), trobaven un nou mecenes: la burgesia. En aquests edificis els arquitectes treuen tot el seu imaginari i talent, dissenyant i dirigint les construccions de les cases, sota un estil que a Europa feia furor, l'Art Nouveau, i que a Catalunya el fariem nostre sota el nom de Modernisme. Tothom sap qui va ser el master dels màsters d'aquest nou art (en Guaudí), però a Badalona malhauradament no va fer res el geni de Reus, i si un badaloní, el Joan Amigó Barriga i del que varem parlar al post visc-a Badalona!. Exemples de cases burgeses son la casa Pavillard, la casa Leonard Le Prevost, casa Gafarel·lo, etc.
A banda d'aquestes cases d'una qualitat artística innegable, també es van realitzar construccions de cases sense tanta pompositat, com poden ser els edificis que podem veure als carrers del primer eixample, és a dir, el que es va dur a terme entre l'actual Martí i Pujol i Sant Ignaci de Loiola. Es tracta d'edificis que presenten una estètica molt semblant a la casa cós, però amb una planta més.
Es tracta d'edificis unifamiliars o també plurifamiliars que consten d'una planta baixa i dues plantes pis. L'estètica de les seves façanes son més o menys totes semblants, amb una gran obertura a planta baixa i una finestra al seu costat, i a les plantes pis un balcó amb porta i una finestra al costat. Acaben les façanes amb una cornisa amb motllures i mènsules (fent de falsos caps de biga), amb els forats de ventil·lació de la coberta inclinada, i acabant amb un acroteri. Moltes façanes amb el pas del temps han fet modificacions i fins i tot tapiat finestres.
Els revestiments d'aquests tipus de façana acostumen a ser a base d'estucat de calç amb tonalitats diverses, com ara grisos, beiges foscos o clars, salmó, etc. La planta baixa, això si acostuma a presentar diversitat respecte la resta, moltes vegades amb simulació d'especejament de carreus (el que sembla com si fossin blocs de pedra a mode de trencajunts), o bé presentant simbols florals, etc. Les plantes pis acostumen a ser llises i les obertures envoltades amb emmarcaments d'un color diferent a la resta de façana. Els acroteris poden ser opacs o bé presenten balaustres de pedra artificial, o en formes ovoidals.
Actualment tots aquests edificis dels que parlem han de realitzar els manteniments necessaris per poder conservar-se en bones condicions. En moltes ocasions s'han de restaurar les seves façanes amb el despreniment del seu estucat, o per oxidació dels perfils laminats de les lloses de balcó amb caigudes, o bé les cobertes que presenten molts punts de filtració al no existir aleshores les làmines impermeabilitzants. A banda d'aquestes lesions molt freqüents i visibles, existeixen d'altres que no es veuen però que per l'ús és vital, com ara l'instal·lació elèctrica obsoleta que han de reglar-se segons la normativa actual, la d'aigua amb la substitució dels muntats d'aigua de plom (ara prohibidíssims) per nous de coure, o per filtracions al subsòl dels ramals de la instal·lació de sanejament pel pas del temps. Això si, existeix una lesió molt comuna d'aquests edificis tant antics i amb materials com ara el ferro. L'estructura mixta amb perfils laminats necessita de manteniment com aplicar antioxidant als perfils per poder continuar tenint les seves propietats i qualitats, així com la seva resistència. Personalment, recomano que si s'han de fer obres consulteu anteriorment un tècnic que us pugui assessorar en tot moment per posteriorment demanar la consegüent llicència d'obres.
Tot i això, els edificis construïts fins a aquesta època, al voltant de l'any 1930, i que actualment son edificis d'habitatges plurifamiliars, han de passar una Inspecció Tècnica d'Edifici (la ITV dels edificis), que segons el reial decret és d'obligatori cumpliment. Per qualsevol consulta, no dubteu en posar-vos en contacte al correu oaguilera@apabcn.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada