La guerra civil va passar per Badalona

Hola a tothom. Feia temps que no parlàvem de la construcció de Badalona i la seva història.

En els darrers post parlàvem sobre l'entrada de la ciutat al segle XX, a la seva primera etapa amb el modernisme i els edificis més emblemàtics. També de com van desenvolupar-se els edificis des de les cases cós, amb edificacions de planta baixa i una planta pis, fins a edificis de més plantes gràcies a la industrialització dels processos i materials de construcció en plena època Industrial. En última instància ens varem quedar a l'entrada de l'any 1936...

Tothom sap què va passar durant els següents tres anys, i no cal entrar en èpoques obscures i de vergonyes. Però la gent sap com va afectar això a la construcció de la ciutat? I al desenvolupament dels edificis? Intentarem explicar què va canviar amb el pas de la guerra civil per Badalona...

Primerament cal comunicar que el Pla Fradera va ser aprovat el mateix any 36. Es tracta d'un pla ideat l'any 1930 en època de la dictadura de Primo de Rivera, i que ha estat el pla que sense adonar-nos s'ha seguit en la urbanització de la ciutat. Va ser contradictori que un Pla pensat en plena dictadura va ser aprovat pel govern republicà. Tot i això, després de la fi de la Guerra Civil el pla va quedar en l'oblit.

Durant la guerra una part de Badalona, com ara la zona del Progrés va quedar bombardejada (per italians a més), molt probablement pel seu caracter industrial, cosa que va provocar l'ensorrament de les cases dels treballadors.





Badalona i les zones bombardejades [ref. Història de Badalona. Joan Villaroya. Museu de Badalona, monografies badalonines 16]

 Durant la Guerra la ciutat no va pujar gaire de població d'uns 48.000 a uns 48.500 en tres anys, cosa que comparant amb l'augment demogràfic fet durant èpoques anteriors va ser una aturada. Això feia que la ciutat no creixés tant ràpidament com ho va fer a finals del segle XIX i principis del XX.

Tot i que el poc augment de població no va anar lligat amb el creixement metropolità, pel que als barris perimetrals al centre van començar a construir-se barraques i habitatges precaris com ara a la Salut i Sistrells, al voltant de les cases paials tradicionals, com les que varem esmentar al primer post visc-a Badalona!

Cal esmentar també que els guanyadors de la guerra vàren aprofitar durant els primers anys del Franquisme l'urbanisme i l'arquitectura per publicitar i donar propaganda de la ideologia dels falangistes. Els titols son el millor de tot, com per exemple un que diu "reforma para arreglar los desperfectos causados en la playa durante el período marxista... aprobada en sesión tal día del corriente Año de la Victoria". D'altres, son les pròpies obres les que tenen l'acudit, com ara el "Monumento a los Caídos, mayo de 1939, año de la Victoria". Sense paraules...



 [ref. Història de Badalona. Joan Villaroya. Museu de Badalona, monografies badalonines 16]



Afectació a la construcció

Tal i com hem explicat al post anterior de març, durant la industrialització i des dels anys 1860 a 1920 es va implantar massivament el ferro i els perfils laminars. Però amb l'arribada de la guerra es va deixar d'utilitzar el ferro. Fins i tot varen publicar un Decret que penalitzava l'ús del ferro a les obres, cosa que en aquell moment era un material bàsic per fer bigues, pilars, baranes, etc.

Això va afavorir per la creació de ceràmica armada, formigó comprimit i la creació del formigó armat, material que es va començar a construir massivament cap als anys 60, però que va començar a introduir-se en forma de corretges (zunchos) perimetrals.

Això ens porta a edificis amb menys qualitat, i de fet, tornen a fer-se construccions molt més humils i fins i tot de menys alçada. L'estil arquitectònic mor, i durant anys la funcionalitat es fa palesa a les construccions, sense parlar dels habitatges d'autoconstrucció.

Tot i que si que hi va haver un estil utilitzat freqüentment en tots aquells Monuments i edificis públics construïts durant aquesta època. Es tracta de l'Herrerià o millor dit el Neo-Herrerià, un estil que parteix de la base de l'estil que es va posar de moda cap al segle XVI amb el reignat de Felip II i que al centre de la península va ser molt freqüent durant l'edat dorada pels espanyols, per això el van "ressucitar", per què ens n'adonguessim de qui manava aquí.

Ens trobem a una època en que la ciutat ha sortit d'una guerra civil, els guanyadors ençalsen a cada obra la seva victòria, i la situació econòmica de la gent no permet que la construcció de la ciutat segueixi per bon camí.

Arribarà la dècada dels anys 50 i la immigració provinent de diverses regions d'Espanya farà que la ciutat creixi a gran ritme a la perifèria. Però això serà en un proper post.

Molta sort a tothom i espero que acabin bé aquestes festes de Maig. Ah, aprofito per donar les gràcies als companys de la immobliària Keli que han fet una publicació sobre mi a l'apartat Receptes d'exit a la seva pàgina web. Us l'adjunto per si voleu donar un cop d'ull. http://www.keli.es/?p=236