Barris de gratacels a Badalona

La ciutat de Badalona va rebre al segle XIX una primera onada de migració provinent del centre de Catalunya amb la Industrialització, i ja als anys 50 del segle passat una segona època de migració desde diverses regions d’Espanya. Això va suposar la creació de barris d’autoconstrucció, amb barraques i habitatges en condicions insalubres o estructuralment poc fiables des del principi.

Als anys 60 i principi dels 70 aquest creixement demogràfic es va multiplicar, i gràcies a això es varen projectar els barris perifèrics de Sant Roc, Pomar, Gorg i Lloreda entre d’altres, modificant el Pla Comarcal del 53 que qualificaven aquestes zones com a zona semi-intensiva o agrícola permanent, fins a convertir-les en el que actualment son: barris amb edificis de gran alçada on hi ha cabuda a molta població. El negoci està servit.

Aquests barris ja existien des del segle XVIII, tot i que era un conjunt de masies, però no va ser fins als anys 50 quan la construcció de barraques va augmentar la població en aquestes zones.
No només va succeir als barris perifèrics, sinó al mateix centre també es va construïr, com ara els blocs de la Quinta Elvira (on hi havia una masia amb molt d'encant que es va enderrocar per construir un conjunt de blocs de pisos), o al barri de Sant Crist on al voltant del carrer Coll i Pujol es varen començar a construir edificis. També en direcció a Montgat ens trobem amb els edificis de la Caixa al carrer Sant Bru, o els de Sant Jordi per exemple.

D'aquestes promocions algunes es varen fer amb capital privat, doncs ens trobem en una època de bona economia, i d'altres es varen fer amb operacions d'habitatge públic com ara els de Sant Jordi, Sant Roc, del Bruc a Bufalà i a Pomar entre d'altres. Això es notarà també en la qualitat dels edificis.
Algunes d'aquestes zones es varen idear per donar habitatge a tota aquella gent expropiada per la construcció de l'autopista A-19 que va creuar tota la ciutat.



Construcció de conjunt d'habitatges a Pomar [Badalona Recuerdos]



Construcció de gratacels 

Constructivament la construcció d’aquests nous edificis té una explicació: l’aparició del formigó armat com a material principal de l’estructura de l’edifici. Aquest material aconsegueix una resistència major a la que ofereixen els maons ceràmics (tot i que aquest material seguirà utilitzant-se conjuntament amb el formigó), pel que els edificis podien assolir més alçada i proporcionalment, més habitatges. A més, la industrialització dels materials de construcció farà que la qualitat d’aquests edificis millori, tot i que la mà d’obra no era del tot especialitzada.


Llefià [Arxiu històric de Llefià]



Lloreda. [Badalona Recuerdos]

 

Els edificis han canviat respecte els primers edificis de cases cós i els primers edificis de veïns. La tipologia d'edificis son aproximadament en totes les zones més o menys igual, amb un edifici de gran alçada (aproximadament de més de 4 plantes pis fins a altures de fins a 10 o més, tot variant) amb façanes que acostumaven a ser d'obra vista combinada amb panys d'arrebossat. Els balcons comencen a tenir presència a les façanes de l'edifici, i a l'interior un invent que ja existia feia molts anys però que no es va intoduir en massa fins aleshores: l'ascensor. Les cobertes deixaven de ser a dues aigues i per fi les podien donar un ús com ara per estendre roba o tenir accés a les antenes de les televisions.



Llefià [Arxiu històric de Llefià]



Llefià [Badalona Recuerdos]

 La majoria d'aquests barris es varen crear de cero pel que l'espai deixava projectar netament i construir edificis aïllats amb les quatre façanes vistes, mentre que en barris ja existents la demanda va fer que es deixés construir més alçada de la que en aquell moment es podia fer. Per això ens trobem en zones de la ciutat on a carrers es convinen edificis entre mitgeres baixos i de gran alçada, deixant vistes les mitgeres cosa que farà inconfunible el paisatge de Badalona.

Mà d'obra barata

Els immigrants es convertien en nous treballadors de la construcció sense coneixements extensos en vers aquest nou sector que va tenir el seu primer esclat en aquestes èpoques. Els nous immigrants venien del mon rural, eren forts i sobretot necessitaven de treball. La combinació era rodona per totes dues parts, una tenia una mà d'obra molt econòmica i l'altra tenia treball. Això avui en dia segueix passant...



Arxiu històric de Llefià

Tot això va trastocar els esquemes tradicionals d'aprenentatge, i per lo tant als procesos usuals de construir. Té com a finalització la especialització final dels procesos, pel que l'antic ofici de paleta passa a fragmentar-se en especialistes (enrajolats, pintors, enguixaires, regatistes, instal·ladors, etc).
Però no només va afectar als paletes, sinó que aquest boom va repercutir en els estudis. L'antic aparellador passa a tenir estudis universitaris i a formar part de la direcció facultativa. També gràcies al formigó armat entra en escena un nou especialista: el calculista d'estructures.


Tot això va fer que totes aquelles persones que venien a la ciutat s’hi podien romandre a viure, la ciutat creixia a mida que creixia la població o bé al inrevés. Tenim com a resultat una ciutat plena de treballadors i treballadores que ajudaran a que la nostra ciutat vagi creixent.

Per aquells que vulguin veure fotografies d'arxiu d'aquestes èpoques del barri de Llefià, existeix un web de l'Arxiu històric de Llefià. Estic segur que us agradarà.