Anys 80 la fi del tot s'hi val. Els equipaments arriben!

Molt bones a tothom.

El post posterior varem parlar sobre els barris de gratacels que es varen crear als anys 60 i principi dels 70. La gran quantitat de terreny que disposava la ciutat per construïr i unes lleis permisives amb els promotors per part de l'Ajuntament van donar com a resultat uns barris de nova construcció amb sobreexplotació d'edificis de gran altura en zones amb manques d'urbanització i d'equipaments. Aquesta manca es debia en part per culpa dels barris d'autoconstrucció que es varen anar fent durant els anys 50 amb l'arribada de l'onada migratoria provinent de diverses zones de l'estat espanyol a una ciutat que estava encara tremolant pel pas de la guerra civil...

Cal afegir que l'any 1975 va morir el sr Franco, i amb aquesta mort tot va canviar. La "Democràcia" arribava a Badalona i amb ella per fi, les coses ben fetes.

El Pla comarcal del 53 es va quedar obsolet i es va realitzar el Pla General Metropolità conjuntament amb la Reforma de la Ley del Suelo l'any 76. Aquests canvis es tradueixen en més control sobre l'edificabilitat del sòl (acaben les super-requalificacions del sòl) per part de l'administració i es comença a reservar terrenys per zones verdes i vials, tot i que no es modifica l'estructura de la ciutat. Perquè ens entenguem, aquest Pla només millorava la ciutat que hi havia sense fer-hi una reforma d'ella. Si que va comportar una neteja de cara en zones com Sistrells i Sant Crist, que es trobaven en un estat degradat i les van dotar com a zones de rehabilitació per posteriors tractaments de conservació. L'Ajuntament es posa dur i de fet mana enderrocar i paral·litzar obres d'edificis il·legals.

Una de les coses que es van fer va ser la previsió de l'autopista B-20 (la de dalt) i un canvi de sòl urbà a unes poques zones de Morera i Guixeres, i sobretot de tota la zona que era Batllòria-Montigalà.

El canvi de normatives i la restricció d'aquestes noves va suposar que els promotors privats vulguessin demanar, abans de l'entrada en vigor d'aquest nou Pla, llicències d'obres per poder tenir dret a la construcció segons la normativa anterior i fer i desfer al seu gust. Una situació molt similar es va viure 30 anys després amb l'aprobació del CTE.

De fet existeix un altre paral·lelisme entre aquests anys i la època actual, i és que l'any 73 va haver-hi una gran crisi (la del petroli) que va decaure en una crisi mundial econòmica. Aquesta crisi va provocar conjuntament amb el canvi de legislació i la gran oferta anterior d'habitatges, i amb l'arribada de la democràcia la paral·lització de construcció privada d'edificis. Això em resulta familiar, però que molt i molt familiar... 

L'Ajuntament ja no es centra ara a la construcció d'habitatges de promoció pública (l'stock d'edificis és més que suficient...) i comença a resoldre dèficits d'urbanització i d'equipaments amb els diners obtinguts per la construcció del Port Esportiu que finalment es va prosperar davant la oposició dels badalonins. Tornaran a insistir amb el port (què pessats!), però de nou la pressió del poble el tira enrera. Visc-a Badalona!



Manifestació demanant solucions als problemes de manca d'escoles [arxiu de Llefià]





Pancarta amb demanda d'equipaments i zones verdes [arxiu Llefià]



Entre d'altres els equipaments més necessaris i més demanats per les associacions veïnals eren l'hospital i sobretot les escoles. En un principi van resoldre el problema de les escoles amb construccions de barracons per poder donar servei mentre es construïen les escoles. Finalment es varen construir escoles i parvuls (per acabar tenint 15 i 7 respectivament) i es varen deixar els barracons.



Escoles de barracons [arxiu de Llefià]



Inauguració d'escola pública [arxiu Llefià]



A banda de les escoles altres equipaments pendran forma en aquests temps, com ara els mercats (la ciutat només tenia els mercats del centre) on el Mercat de la Salut va ser el primer i del que jo i la meva familia tenim un especial record al tractar-se del seu lloc de treball durant més de 20 anys. Ells i molts més van viure el trasllat del mercat que es feia al carrer que es muntava i desmuntava cada dia fins l'edifici que actualment hi ha.



Imatge actual del Mercat de la Salut [Ajuntament de Badalona]



Imatge actual del Mercat de Lloreda



Altres equipaments necessaris eren hospitals (Trias i Pujol més conegut com a "Can Ruti" es va construïr en aquests temps), zones verdes (amb la construcció del parc del Gran Sol, la rehabilitació de Can Solei i la compra dels terrenys del turó d'en Caritg que pertenyien a l'exercit), places com ara la de les palmeres a Llefià o poliesportius.



Construcció Parc del Gran Sol (Llefià) [arxiu de Llefià]



Poliesportiu de Llefià [Arxiu de Llefià]



L'ajuntament comença amb els laterals de l'autopista A-19 (que creuava la ciutat de mala manera) i comença amb una millora de la xarxa vial dins Badalona per poder moure's per la ciutat sense haver de passar pel centre per poder agafar la unica via que comunicava gran part de la ciutat, la NII. Sobretot es varen centrar en urbanitzar els vials que hi havien, com ara la pavimentació de les rieres de Martí i Pujol i de Sant Joan, o les reformes al Passeig de la Rambla.

A finals del 86 s'aprova el Pla Especial de Montigalà, una zona que farà de permuta per recuperar sol urbanitzable perdut amb la ubicació d'equipaments necessaris. Tot i això no arrencarà fins a final del 89, quan Barcelona és designada ciutat olímpica, i Badalona subseu. Però això ja és una altra història.

Badalona va agafant cos, comença a tenir color i deixem la ciutat de blanc-i-negre enrera.

Espero que us hagi agradat. Al proper post parlarem sobre què va ser de la ciutat des dels JJOO del 92 fins a l'actualitat.

Per quelcom, ja sabeu on trobar-me: oaguilera@apabcn.cat

Un consell per aquells que els hi agradi aquest blog i la història de l'arquitectura a Badalona: no us perdeu les properes publicacions del TOT. Això és tot. A reveure!