La Toscana és una regió situada al nord-oest d’Itàlia, i on es troben les famoses ciutats de Florència, Siena i Pisa, i no tant conegudes com Lucca, Arezzo, Pistoia, etc. La qüestió és, què té d’especial la Toscana? Diguem que és la cosina germana de Catalunya a Itàlia. Els paisatges son enriquidors, amb multituds de colines amb el bla segat i xiprers coronant-los, o muntanyes verdes pròpies de les zones de nord.
Es tracta d’una cultura molt propera a la nostra -també han sofert la crisi com nosaltres-, amb un idioma molt semblant (si no en teniu ni fava d’italià no passa res, perquè ho entendreu tot i “si volen” ells també ho faran amb vosaltres). La zona va ser l’oasi del renaixement, gracies en part a
A qualsevol ciutat que viatgeu us trobareu amb nombroses Esglesies o Duomo d’aquesta època, o amb palaus o vil·les enormes i que varen ser una cosa més per la que competir en qui la feia més gran i més maca.
Però no us parlaré de la cúpula de Brunelleschi, de les meravelles de Leonardo ni cap tipus d’arquitectura que ens expliquen totes les guies de viatge. Digueu-me friqui, però quan vaig a una ciutat m’agrada veure el casc antic, perdre’m i observar els carrers i les seves façanes. I us sorprendríeu de les semblances que existeixen entre les façanes que tots veiem en els cascs antics de les nostres ciutats com Barcelona, Tarragona i els més llunyans com a la zona de la Provença de França, o la Toscana en aquest cas.
Parlarem de quatre casos en particular, a Florencia, Siena, Lucca i San Gimignano. No varien gaire les tipologies, però cada ciutat té els seus trets característics.
A Firenze s’ha de separar el que son els edificis i palaus renaixentistes dels altres. En la tipologia d’edifici que em fixo sempre és l’edifici d’habitatges on viuen diverses famílies, i que és el que interessa per poder estudiar la metodologia de construcció d’aquests tipus de façana i compar-los amb les d’aquí.
En aquesta foto es pot veure perfectament el tipus d’edifici que em refereixo. Els edificis tenen una amplada aproximadament de 4-5m, amb una obertura gran a planta baixa per la porta del magatzem o el negoci, i una altra per l’entrada a la caixa d’escales. Es separa la planta baixa de la planta primera amb uns 4m d’alçada amb una imposta (la franja horitzontal) i a partir d’aquesta imposta comencen les dues finestres que hi ha per pis, que es separen dels altres pisos també per impostes. La majoria dels edificis presenten tres plantes pis, alguns arriben fins a quatre també, però no acostumen a ser més alts.
Les façanes acaben amb un ràfec (el final de la coberta inclinada que cau per sota de façana) provinent d’una coberta inclinada. Al final del ràfec un canaló recull les aigües pluvials, i les porta al clavegueram per un baixant de plom situat al costat de la façana.
El plans generals de façanes es troben revestits amb estucats de colors Pastissos (majoritariament grocs, vermells i blancs), mentre que els emmarcaments son de colors grisencs.
Les obertures de façana (finestres i portes) estan envoltades per un emmarcament d’uns 15-20cm d’amplada, i es troben protegides per persianes de fusta i lames horitzontals.
Sorprèn l’absència de balcons a les façanes, cosa que a les nostres ciutats son molt comunes.
Les façanes de Siena com ja us podeu imaginar son molt semblants a les de Florència. En aquest cas, però, les façanes tenen una amplada major (suposo que el m² no era tant car com a Florència, i d’aquí a que les cases poguessin ser més grans). El fet de que la façana sigui més ample implica que poden haver-hi més finestres.
Les plantes baixes es troben revestides amb pedra natural o amb morters que imiten els carreus (l’especejament que fan les pedres), donant-li un aspecte més senyorial. Un altre aspecte diferencial és que a les plantes baixes les obertures acaben en arc de mig punt, i a les plantes pis les obertures son rectes.
Els colors dels revestiments son d’una tonalitat més crua i sovint utilitzen els colors terra (marrons, vermells apagats, grisos, beige, etc.)
En la següent fotografia podeu veure com les façanes son molts semblants a les altres tret d’aquestes diferencies.
Arriben les façanes de Lucca. Aquestes façanes son molt semblants a les situades a Siena, amb la presència de pedra a les plantes baixes, així com en els emmarcaments de les finestres enlloc de ser arrebossades.
Finalment les de San Gimignano, que podrien ser com les de Volterra, o qualsevol poble. En aquest cas canvia molt més respecte les altres, al tractar-se d’un poble enlloc d’una ciutat capital de província com son les altres tres.
En aquest cas els edificis son més baixos (per la poca necessitat de construir més pisos donat el gran espai que hi ha i la poca població), amb una planta baixa i una o dos plantes pis. I sobretot, més austers. No es troben revestits amb grans ornaments ni amb estucats. La mateixa pedra que els hi serveix de paret mestra de façana serveix com a revestiment. Ens trobem també que les finestres son més petites.
Com podeu veure son moltes les similituds entre les façanes dels casc antics amb les dels nostres, i també les dels pobles, que podrien passar perfectament com una casa típica del centre i nord de Catalunya.
Espero que tingueu unes bones vacances i que hagueu gaudit del post!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada