Llegir l'arquitectura. Quines novel·les parlen sobre arquitectura

Bon dia a tothom!
Ha arribat setembre i el mon torna a rodar, i ho dic literalment, torna a rodar! Sembla que el juliol és el darrer mes de la humanitat i que a l’agost deixi de girar la Terra. Tothom vol tot per abans de les vacances, per poder morir plàcidament a l’agost, i tornar a renéixer al setembre, perquè mira com son les coses, la gent torna a voler les coses com sempre, és a dir, amb preses...

Doncs bé, estava al metro de Barcelona acabant les darreres pàgines del llibre La caiguda dels gegants de Ken Follett (molt recomanable per cert), i he pensat en quanta Història pot aprendre un sense haver-la d’estudiar. De la mateixa manera (llegint una novel·la), un pot adquirir nocions d’arquitectura. El primer llibre que pot demostrar això és la novel·la més venuda d’aquest mateix autor -la majoria ja sap de quina novel·la parlo-, Els pilars de la Terra. I llavors he pensat en el nou tema del blog: arquitectura i literatura, totes dues fusionades. Dues de les coses que més m’agraden del mon (sense comptar la pizza i la xicota).

M’he enrecordat d’alguns llibres que parlen d’arquitectura en més o menys grau, com a teló de fons, o com a tema lateral, i he decidit compartir amb vosaltres aquests títols i, si escau, compartiu vosaltres amb mi i els demés alguns que sapigueu i us hagin agradat.

Per començar parlaré dels d’en Ken Follett. Un autor que m’agrada molt i que pot barrejar molt bé temes tant diferents com l’arquitectura, la política, la societat i l’amor, entre d’altres, per poder descriure’ns perfectament les escenes i endinsar-nos a l’historia que explica. Com us he dit, Els pilars de la Terra és el més conegut i pot ser que la majoria l’hagueu llegit -sé de molta gent que li ha agradat-. El tema principal és la construcció d’una catedral a Anglaterra durant l’Edat Mitjana (una temàtica molt repetida a posteriors novel·les). Arquitectònicament es pot veure el pas entre l’art romànic i el gòtic, i com, poc a poc, els constructors de catedrals van adquirint nous coneixements sobre la mecànica i la física. D’altra banda també parla sobre la societat feudal i l’eclesiàstica d’aquella època, amb la història de diversos personatges de fons. Aquesta novel·la té una segona part, Un món sense fi. Aquesta altra novel·la té el mateix format que la seva precedent, tot i que la temàtica principal no és la història de la construcció d’una catedral, sinó d’infraestructures (ponts) i edificis d’altres usos (hospitals). En aquest altre cas la política, la religió i la societat en general també tenen un pes específic, amb la “peste” bubònica també de personatge principal.
La Catedral del Mar d’Ildefons Falcones és una espècia als Pilars de la Terra, però a la catalana. Em sembla un bon llibre, que de la mateixa manera que la seva versió més internacional, desgrana una societat feudal, desequilibrada i sobretot, amb un sentit de la religió molt desenvolupat, cosa que empeny als ciutadans a construir la seva pròpia església. En el llibre es parla també de sistemes mecànics –com ara la col·locació de la pedra clau a la cúpula-, del procés de construcció des del seu inici a la pedrera, etc.

Com us deia la temàtica de la construcció de catedrals és molt prolífica en aquest tipus de novel·la. Estels de Compostel·la d’Henri Vincenot és un altre exemple, tot i aquest es centra molt més a la tècnica dels constructors, com estaven distribuïts els gremis, i té una gran varietat de simbologia romànica. No està malament per un llibre que vaig comprar per 1 €!! a un mercat. De vegades aquestes coses et sorprenen i agraden.

Un altre tipus de novel·la son les que intercalen històries contemporànies i altres situades en temps de l’antiguitat com ara Portes templàries de Javier Sierra, on un es descobreix un antic secret templari que relaciona la construcció de les catedrals gòtiques amb l’astrologia. Un llibre calcat és La Navaja de Occam d’Henri Loevenbruck, on es descobreix un llibre d’un antic constructor de catedrals amb els secrets i tècniques constructives d’ençà. Un altre exemple d’un llibre comprat a un mercat a low-cost, però amb un gust final no gaire bo.
D’aquests tipus de llibre s’han publicat moltíssim i de fet la temàtica dels templaris es repeteix en innumerables novel·les des de que va sorgir el boom de la novel·la històrica amb El Codi da Vinci de Dan Brown, un bon llibre (no excel·lent) que no parla d’arquitectura malauradament... Un altre exemple que barreja arquitectura i templaris és Iacobus de Matilde Asensi, una història que es desenvolupa al llarg del Camí de Sant Jaume i que passa per multituds d’esglésies i edificis d’una gran bellesa arquitectònica.

Existeix un llibre que parla de l’arquitectura de Gaudí, La clau Gaudí (Andreu Carranza i Esteban Martin), també amb dues històries paral·leles en dos temps diferents, que transcorren al voltant de les obres de l’arquitecte català.

Per finalitzar vull parlar d’un llibre d’una de les meves escriptores favorites, la Katherine Neville (El vuit, El cercle màgic i Risc Calculat), i que es titula El foc. En aquest llibre parla de sobrefons sobre la construcció i el disseny urbanístic de la ciutat de Washington per part de l’arquitecte fracès Pierre Charles l’Enfant.

Personalment no tots aquests llibres m’han agradat, però és millor llegir-lo i després poder donar un veredicte.

També m’han recomenat els següents llibres que poden tocar l’arquitectura en més o menys manera:
-          El numero de Dios (Jose Luis Corral Lafuente)
-          El libro flotante
-          La principessa
-          El arquitecto y el templario
-          La sexta lampara (Pablo de Santis)
-          El dibujante de nubes (Richard Rayner)

Si sabeu d’altres o voleu fer alguna valoració teniu tota la llibertat del mon. També podeu enviarme un correu a oaguilera@apabcn.cat

El proper numero del blog serà sobre edificis històrics a Badalona, la meva ciutat. Fins aleshores, llegiu molt.
A reveure’ns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada