Badalona gòtica

El territori

El territori de Badalona en la baixa edat mitja es pot diferenciar pel poble i els alous dispersats per les zones més aptes per al conreu, com son les valls.

Els alous moltes vegades estaven formats per diverses finques escampades pels seus termes, sense cap relació entre elles que la de pertànyer a un mateix propietari. Aquests passen a un sistema feudal, i durant aquest període neixen cases senyorials badalonines que es perllongaran fins als temps actuals: Torre Vella, el Castell de Bisbe, la Torre Baldovina, Poià, can Peixau, cal Comte i d’altres de menor influència, es distribuïen a les actuals zones de Canyet, Pomar, Llefià i la Sagrera de l’església. Es forma Santa Coloma per segregació d’una part del terme parroquial de Santa Maria de Badalona seguint els límits dels actuals territoris, tal i com també va succeir amb Sant Adrià del Besòs.

A la fi del segle XII les cases senyorials ja tenen fixat els seus límits i tenen repartit tot el terme, i els petits aloers hauran desaparescut. Aquestes torres aniran canviant de propietaris, la Pesta Negra deixarà gairebé deshabitats diversos nuclis, però les seves construccions romandran en el temps.

Al segle XV Badalona comença a fer el pas de deixar de ser una parròquia a adquirir certa independència respecte la ciutat de Barcelona, lliurant-se com a “carrer”.

El gòtic

Pel que fa a l’arquitectura gòtica, aquesta coincideix amb l’etapa més evolucionada del món medieval, quan el treball del ferro ja s’ha estès pertot arreu i el domini dels treballs de la pedra és absolut. Després de reconquerir el territori als àrabs a mitjans segle XII, es varen construir noves edificacions religioses, primerament passant pel romànic i evolucionant cap el gòtic. A més, l’Església passava per la seva època amb més poder econòmic i polític. És a les catedrals i monestirs on el gòtic arribarà al seu major esplendor, arribant al seu punt culminant a Badalona al segle XV en forma de monestir: Sant Jeroni de la Murtra. El recinte es troba dins els dominis de la casa senyorial de can Poià o mas Murtra. El 1492 els reis catòlics van rebre a Cistòfor Colom després de tornar del seu primer viatge, anunciant el descobriment del nou mon.

Procedent de l’Île-de-France, l’arquitectura gòtica és conseqüència de l’anomenada teologia de la llum, que té en els acolorits vitralls de les catedrals l’expressió més immediata. En aquesta teologia allà on hi havia llum estava Déu, pel que quant més llum entrés dins l’Església millor, deixant de banda l’obscuritat que regnava al romànic. Per tal de poder donar més llum a les estances, les obertures havien de ser més grans reduint la massa dels murs però mantenint o augmentant el volum de l’edifici. Això va ser possible gràcies a l’evolució de l’arc apuntat i les voltes de creueria. Es diferencia doncs l’arquitectura gòtica per la presència d’aquest tipus d’arc apuntat, les cúpules en volta de creueria, els contraforts o arcbotants de l’exterior, els vitralls a les obertures per donar policromia a l’interior, i la gran altura dels edificis. L’interior de l’Església es dividia en una gran sala interior i diverses naus laterals que s’aprofitaven com a capelles dedicades a diferents sants.

L’arquitectura gòtica catalana es diferenciarà de la francesa en diferents aspectes, sent la catalana molt més sòbria, amb superfícies més llises, torres acabades en terrats plans enlloc de pinacles i agulles, amb contraforts enlloc dels arcbotants, ús predilecte per la planta octogonal per pilars i torres, i arc de mig punt combinat amb l’apuntat enlloc de l’exclusivitat d’aquest segon al gòtic europeu.

Sant Jeroni (monument històric artístic des de 1975) es va construir durant el segle XV i XVI seguint les pautes d’aquest estil, amb una església que posteriorment s’enfonsaria després d’un incendi, i un claustre al centre del monestir que encara avui es pot observar i apreciar els seus trets característics gòtics.

Els habitatges

Tal i com va succeir a l’època romana i baix-medieval, es diferencien dos tipus d’habitatge, els de les classes modestes i les cases senyorials. L’habitatge modest continua amb la mateixa estructura de l’època romànica, amb tres habitacions: sala, càmera i recàmera a banda de la cuina, i materials pobres però poc a poc començant a introduir alguns materials i tècniques derivats de l’evolució arquitectònica, com ara el treball fi de la pedra i la tècnica dels vitralls i ús de ferro. 

Tot i això, l’edifici d’habitatges que més canvis tindrà serà el del senyor. Com s'ha esmentat anteriorment durant aquesta època es construeixen moltes cases senyorials que s’escampen per tot el territori. Els seus propietaris tenen un poder econòmic que els hi permetrà construir els seus habitatges amb l'estil arquitectònic del moment. Son cases més grans i importants, amb més presència d’elements decoratius. Tenen un marcat accent medieval al tenir torres per la seva protecció i marlets, però sense tanta decoració. Les façanes presenten una simetria a les seves finestres. A la seva etapa inicial no hi ha moltes obertures a façana, acabades aquestes amb arc de mig punt emmarcat i en moltes ocasions amb l’escut de la família. Les portes tenen dobla fulla de fusta decorades amb claus, i en moltes ocasions emmarcades per dues columnes acabades amb capitells sobre els quals també es col·loca l’escut. A mesura que va evolucionant l’estil les obertures augmenten i es fan amb arc apuntat, entrant més llum a l’interior de les estances. L’interior estarà marcat per la presència de voltes de mig punt en un principi i la volta de creueria i arcbotant, que combinats entre ells, constitueixen l’essència tècnica de l’arquitectura gòtica. Aquesta tècnica farà que amb la mateixa llum el mur tindrà menys massa (menys material, més econòmic) i transmet menys empenta lateral a un costat i a l’altre, cosa que el farà més estable. Aquesta evolució farà que les altures dels edificis creixin i donin a l’interior de les sales molta més amplitud i luminositat.

Un altre tret característic del gòtic és l’aparició de patis interiors als edificis, amb escales de comunicació fetes amb pedres i molt ben decorades, amb motius florals. Pel que fa a les estances, la planta baixa es dedicava al seller, magatzem i cavallerisses amb les cotxeres pels carros. Les habitacions es disposaven entorn el pati central. La sala era l’habitació més important i ocupava quasi tota la façana principal, amb xemeneies i parets decorades amb tapissos, i paviment de fusta. Les cuines es situaven a la part posterior de les cases.

Per finalitzar, aquest mes hem fet 2 anyets des de que expliquem la història de Badalona des d'un punt de vista urbanístic i arquitectònic. Per això, volem agraïr-vos el seguiment amb una oferta especial (accedir a oferta).