Badalona visigoda i musulmana

Entre els segles V i VII s’estableixen a les terres de Bitulona els visigots però no alteraran les estructures socials ni la demografia que hi havia a la Badalona paleocristiana. D’igual manera passarà amb el canvi del mon visigòtic a la ocupació musulmana, al segle VIII, amb una autonomia administrativa i llibertat de culte.
Un segle més tard arribaran els reconqueridors francs, i tornaran a haver-hi noves reconquistes i atacs musulmans, però urbanísticament la ciutat seguia sense tenir canvis. Canviava el senyor però no la vida.

La ciutat no té variacions i les vil·les tampoc, tot i que si hi haurà un canvi significatiu. Moltes d’elles canvien de propietaris passant a formar part de l’Església o dels senyors, pel que el gran gruix del nostre territori acaba pertanyent a cinc famílies i l’Església.

 
L’arquitectura no varia massa durant aquestes èpoques. Si que arriben certes influències en l’art àrab o bé del nord (França) però sense aportacions significadores. Tot i això la influència islàmica es deixa notar ja en molts indrets sobretot al sud de Catalunya, on sorgeix l'art mossàrab. Aquestes noves influències es notaran sobretot als edificis religiosos, com hermites o petites esglésies.

La manera de construir és hereva de la romana i perdurarà molts segles, seguirà aquesta tradició i els edificis perduren amb la mateixa estructura, organització i acabats.
 
Una de les aportacions majors a l'arquitectura durant aquesta època és l'arc de ferradura. És el que té una obertura que ultrapassa la mitjana circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada. És més obert que l'islàmic i amb l'extradós vertical sobre la línia d'arrencada, sostingut per columnes amb grans àbacs i capitells d'imitació coríntia. És probable que fos anterior als romans, i que passés a través dels romans a l'art visigòtic. Dels visigots va passar a l'art hispanomusulmà i, d'aquí, va passar a l'art mossàrab i al mudèjar. Aquest tipus d'arc és característic de l'art preromànic català.
 
 
 
Avui en dia no resten edificacions ni restes arqueològiques originals d’aquesta època pel que es pot considerar una etapa negra a la història de la ciutat.

Per acabar amb aquest post, us informem del neixament d'un nou bloc d'història de l'arquitectura ambientat a la ciutat de Sant Adrià de Besòs. Esperem que també us agradi aquest, i tingui tan bona rebuda com ha tingut Arquitectura de Capçalera:
 
 
Amb la col·laboració de l'Acadèmia d'Estudis l'Espiral (www.academiaespiral.com)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada